Marc Moruno Codina – Avançant cap al Futur

Quan ets jove, les relacions tenen un component gairebé màgic. Et llences a la piscina amb els ulls tancats, confiant en la química, les papallones a l’estómac i aquella sensació d’embriaguesa emocional que t’arrossega sense preguntar-te massa cap on vas. Hi ha molta intuïció, molta emoció, i poca planificació. Però quan arribes als 40 –o, com en el meu cas, als 44– la perspectiva canvia radicalment.

Jo sempre he sigut una persona pràctica i pragmàtica. Però amb els anys, aquestes qualitats es tornen més marcades. Ja no et ve de gust hipotecar dos anys de la teva vida vivint de passions intenses però efímeres, per acabar descobrint que no compartiu res de fons. El temps es torna més valuós. I amb ell, el teu criteri per escollir amb qui el vols compartir.

A la meva edat, no busco una història de pel·lícula ni una muntanya russa d’endorfines. Busco una companya de viatge. Una persona que comparteixi la meva manera de veure el món. Algú amb qui pugui parlar tranquil·lament, compartir silencis sense incomoditat, fer un cafè al matí o perdre’m pel món sense necessitat de fingir ni justificar-me. Algú amb qui formar un petit equip, una mena de microempresa de dos, on els objectius són senzills però essencials: viure amb calma, gaudir del present i cuidar-nos mútuament.

L’amor madur no és menys intens, però sí més conscient. Ja no té aquella urgència adolescent, sinó una profunditat que s’arrela en la complicitat, la confiança i la llibertat d’estimar sense pressió ni dependències. I això, per mi, és el veritable luxe de les relacions a partir dels 40.