Marc Moruno Codina – Avançant cap al Futur

Com a ex-porter, sé de primera mà les sensacions que es viuen quan el teu fill decideix seguir els teus passos sota els pals. Són moments d’orgull, satisfacció i, alhora, de tensió, ja que entenc la complexitat i la responsabilitat que comporta aquesta posició.

El món del futbol base, sovint, és un entorn complex. La gent tendeix a confondre el rendiment immediat amb la projecció a llarg termini dels jugadors. A edats primerenques, les diferències físiques i els diversos ritmes de maduració poden crear confusions sobre les habilitats reals dels jugadors. Això és especialment evident en els porters, on molts clubs opten per porters alts o més desenvolupats físicament per un rendiment immediat. Aquests porters arriben a pilotes que d’altres no i, per la seva corpulència, semblen més sòlids… i de vegades ho són (en conec un de més petit que té les dues coses 😉 )

No obstant això, els clubs que realment comprenen la posició de porter busquen més enllà del físic. Saben identificar aquells porters amb talent, bons reflexes, col·locació i capacitat d’aprenentatge. Aquests porters, potser no són tan brillants a primera vista, però tenen un potencial de creixament superior. El més probable es que ni uns ni altres acabin sent grans jugadors, però els que tenen un sostre més alt de creixement, jugarant més anys i segurament a millors categories.

Per sort, el meu fill ha trobat un club on se’l valora pel que és i pel que pot ser, més enllà dels resultats o actuacions puntuals. Un club que aposta pel talent natural, la dedicació i la capacitat de superació dels seus jugadors.

És reconfortant veure com el meu fill s’esforça per aprendre i millorar dia a dia. La seva passió pel futbol és evident en cada entrenament, en cada partit, en cada conversa sobre el seu esport preferit.

Ser pare d’un porter de futbol és una experiència vital en si mateixa. Una muntanya russa d’emocions que et porta a navegar entre l’orgull més intens i el patiment més salvatge.

És com si tots juguessin a un esport i el teu fill, a un altre. Un esport on la responsabilitat és immensa, la solitud aclaparadora i l’exposició a la crítica, constant. Cada parada, cada error, cada decisió es magnifica.

Però, enmig de totes les emocions, hi ha una cosa que queda clara: la força i la resiliència que desenvolupa un nen que decideix posar-se sota els pals. Cada parada, cada reflex, cada cop que s’aixeca després d’un gol, el converteix en un guerrer més fort, més preparat per afrontar els reptes de la vida.

Al final del camí, potser no aconseguirà la fama o l’èxit professional, però sí que haurà après a afrontar la pressió, a gestionar la frustració, a treballar en equip i, sobretot, a aixecar-se sempre després de caure. I això, amics meus, és un regal invaluable que li servirà per a tota la vida.