Marc Moruno Codina – Avançant cap al Futur

Vaig començar el 2021 molt interessat en l’origen de l’univers, l’astrofísica, forats negres, relativitat del temps i tota la pesca… Un tema força científic o això pensava al principi. La veritat és que a la que t’hi endinses una mica, totes les preguntes esdevenen tan transcendents, que el tema pren una dimensió totalment filosòfica.

De fet el planteig d’algunes d’aquestes preguntes juntament amb alguns esdeveniments viscuts de manera personal, han reobert en mi un dilema recurrent que tinc des de fa molt temps i que no acabo d’esgrimir.

El coneixement ens fa més feliços o més infeliços?

Hi ha hagut filòsofs que han mantingut que la ignorància és felicitat i que el coneixement té un punt pervers que malmet a l’ésser humà i el fa caure en desgràcia.

Resulta curiós que siguin alguns d’ells, els que fan de la reflexió una constant, els que arribin a la impactant conclusió que pensar molt ens condueix a la tristesa. Aquesta tradició que dissocia la raó amb gaudir de la vida, ja apareix en el Llibre de l’Eclesiastès, on es llegeix que “qui afegeix ciència, afegeix dolor”.

És veritat que hi ha tota un altre corrent filosòfica com Plató, Aristòtil o Spinoza, que creuen que el desenvolupament del seu propi ésser és la finalitat de tot persona.

En l’home aquest desenvolupament de l’ésser s’anomena “felicitat”, i com que la raó és la qualitat pròpia de l’ésser humà, aquesta felicitat serà aconseguida òptimament per aquell que desenvolupi i exerciti la seva raó.

Tot i que segurament, amb matisos… (suposo que és possible que per algunes persones el coneixements els aporti felicitat), sóc bastant de la primera teoria , de l’opinió que com més coses saps més probabilitats de patir acumules.

També he vist de molt de prop com persones, que vivint en la seva pròpia “caverna”, eren bastant felices i en el moment d’obrir el seu món o de triar la “pastilla vermella” la realitat els desborda, no poden integrar tot el que la lucidesa del moment els ofereix.