Avui m’he despertat a mitjanit, he begut aigua, he fet un riu, he escrit un poema i he tornat a caure en un somni plàcid i tranquil.
Hi ha un petit ocell que corra, vola, salta i juga, parla amb les parpelles i es deixa acariciar.
Hi ha un maleït somriure empresonat que demana ser lliure, sota caixes de records, sovint edulcorats.
Hi ha massa hores mortes i massa racons per escombrar.
Hi ha tovalloles netes i d’altres per rentar.
L’oli de serp està d’oferta; hi ha massa ganes de curar.
I l’olor… Aquesta olor de laberint grec.







Deixa un comentari