L’acceptació incondicional no es fàcil d’explicar, tampoc d’entendre, però si ens intentem apropar al significat exacte de les paraules, veiem que l’acceptació incondicional no està basada en el que tenim, ni en el que pensem. Està basada en tres arguments irrebatibles, i que són aquests:
-Cada persona és diferent
-Les persones canviem amb el temps
-Per molt que volguem ser perfectes, som humans.
El fet d’acceptarme a mi mateix, tal com soc, sense autoenganys, m’ha fet adonar que una de les pedres angulars del meu sistema de valors és la lleieltat. Evidentment cadascú te el seu pròpi sistema de valors i el meu no és ni millor ni pitjor que el de ningú, simplement és el meu. Però, crec que és important intentar esbrinar quin és el de cadascú per entendre la nostra relació amb els demés.
Des del meu punt de vista la lleialtat és un valor en si mateix, que comporta respecte a les persones que estan unides en una relació, ja sigui de parella, d’amistat, social o laboral.
Massa sovint la gent confon el valors de la fidelitat i la lleialtat.
És molt més fàcil ser fidel que lleial. Per mi la lleieltat està un grau per sobre i fins que no he entès que per mi era així, no he estat capaç d’entendre els motius reals de la meva decepció amb la gent. Considero que soc extremadament lleial i equivocadament espero el mateix comportament dels demés cap a mi, això fa que quan algú em falla una vegada, em perdi per sempre.
Ser lleial significa tancar files amb algú, fins i tot quan les discrepancies són enormes. És mantenir el compromís encara que les circumstàncies siguin extremadament desfavorables. Doncs bé, un cop descobert que aquest és un valor capital per a mi, és un moment perfecte per practicar el perdó i seguir caminant
Sento dolor quan percebo la deslleieltat. Un cop integrada en mi, veig que per ser feliç no em serveix de res enfedarme o alimentar el rencor. N’he tingut prou amb ser capaç d’adonar-me que ningú és perfecte, començant per mi, i a partir d’aquí intentar no ser una “pedra freda”.







Deixa un comentari