Marc Moruno Codina – Avançant cap al Futur

“Si algo es importante para ti, encontrarás una forma, sino encontrarás una excusa”

Un dia et despertes i tot fa olor de nou, la llum és diferent i camines a un ritme atípic. No saps massa bé que ha passat. El que està clar és que no et preocupa el que et preocupava no et motiva el que et motivava i no t’agrada el que t’agradava.

Tot flueix (si ho deixes fluir). Aprendre a teixir nous paisatges, no és fàcil. I qui ha dit que ho sigui? Mai m’he considerat una persona extraordinàriament intel·ligent, però sí que tinc moments d’extrema lucidesa o no sé quin superpoder ocult  tinc, que em permet veure-ho tot amb una nitidesa extrema. Cada cop són menys habituals, però quan els tinc, els intento aprofitar. Un cop em van dir que el que em passava a mi és que analitzava tants escenaris diferents, que evidentment un d’ells acabava succeint i llavors em semblava tot un xic sobrenatural. Avui n’he tingut un…

Crec que he passat molt temps “centrant pilotes”, però ningú les remata. Ingenuitat diría algú… bé, jo ni dic “dret adquirit”. Però sempre arriba un moment en què l’evidència venç l’autoengany. Suposo que en menor o major mesura tots ho fem. Dissonància cognitiva en diuen. Quan algú pren una decisió (que pot ser perfectament equivocada) de seguida comença a buscar arguments que confirmin que la decisió que ha pres era la correcta i perd per complet l’objectivitat dels fets, el context i la perspectiva. Un cop presa la decisió, evidentment l’ha de mantenir i defensar davant la resta, explicant les bondats i virtuts del seu nou marc vital…

Bé, en l’últim any crec que he après un munt de coses. La majoria d’elles coses dolentes sobre mi, però que he pogut rectificar i fan que sigui més feliç i millor persona. Una de les més importants que he après és a detectar aquest estrany costum de l’esser humà per l’autoengany i a contrarestar-lo. No m’importa el que digui, ni faci ningú. I molt menys encara perdo el temps en  haver de justificar les decisions que prenc a cada moment. Les úniques variables que manejo en les meva presa de decisions són:

1. El que decideixo fer, em fa feliç?
2. El que decideixo fer, fa feliç o infeliç a alguna de les persones que estimo?
3. La resposta de la pregunta 2 (infeliç) invalida la de la primera

Sembla trivial oi? Doncs conec molta gent que es fa la primera pregunta, alguna gent es fa la segona, però no conec absolutament ningú que apliqui el tercer punt.