Albert Camus: “En lo más profundo del invierno, aprendí al fin que en mí vive un verano invencible.”
Des de molt petit ja vaig aprendre que només hi ha un camí davant l’adversitat i és el d’aprofitar-la per fer-se fort. La resta de camins ens conduïxen a llocs que segurament no recomanaries ni al teu pitjor enemic.
Al llarg de la vida tots desenvolupem una sèrie d’habilitats, amb major o menor arrogància podria dir que una de les que he desenvolupat jo és la capacitat de llegir a les persones. Amb certa facilitat sempre he vist de quin peu calçava cadascú, amb qui podia confiar i amb qui no. Per la meva història vital o pel que sigui sempre m’he mogut sota el paraigua de l’integritat i la justícia, apel·lant a aquests conceptes si algú em falla una vegada, em perd per sempre.
Aquesta setmana he après dues coses:
1.A més d’integre i just cal ser humil, si falla una de les tres coses, tot cau.
2.Hi ha “bug” en el en la meva norma. Hi ha una persona que em falli una i mil vegades, no em perdrà mai. El meu fill.







Deixa un comentari